“Volem ser grup de referència en el camp de la neurociència de sistemes”

La Dra. M. Victoria Sánchez Vives lidera un nou grup d'investigació de Neurociències de l’IDIBAPS. Al març ella i el seu equip van traslladar el seu centre de treball d'Alacant a Barcelona, amb l'objectiu de promoure l'estudi experimental de l'activitat cerebral. En aquesta entrevista ens conta com, a través de les seves investigacions, és possible entendre el funcionament de les xarxes neuronals. En el seu treball utilitzen tècniques tan innovadores com la realitat virtual.

La tècnica SRET, dissenyada per investigadors de l’IDIBAPS-UB, demostra que els receptors que perceben les senyals de l’exterior de la cèl·lula poden combinar-se de tres en tres adquirint nous significats. Cada receptor en solitari desencadena una resposta concreta davant d’un estímul. Es coneixia que podien combinar-se de dos en dos formant dímers. Ara, per primera vegada, poden detectar-se trímers en cèl·lules vives que poden tenir una  funcionalitat pròpia.

Es demostra la implicació de l’espermina en la mort neuronal per excitotoxicitat, pròpia de danys cerebrals aguts i crònics.

La molècula, pertanyent al grup de les poliamines, és objecte d’estudis sobre el sistema nerviós, està present en investigacions sobre processos cancerígens.

El pronòstic és greu, el seu curs lentament progressiu i, tot i tenir origen al fetge, la qualitat de vida de qui ho pateix es veu minvada pels símptomes respiratoris. Un article del Dr. Robert Rodríguez Roisin, del Servei de Pneumologia de l'Hospital Clínic de Barcelona/IDIBAPS, revisa la definició i els criteris diagnòstics d'aquesta malaltia, actualitza els seus mecanismes biopatològics i analitza el paper del trasplantament hepàtic com única opció terapèutica actual.

El Centro de Investigação em Saúde de Manhiça (CISM) de Moçambic, vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona i dirigit pel Dr. Pedro L. Alonso i la Dra. Clara Menéndez, es troba entre els quatre centres premiats per aquesta Fundació. Amb aquest guardó es reconeix la tasca d’aquests centres i els seus investigadors en la lluita contra la malària a través de la recerca, l’assistència i la docència.

L'Hospital Clínic ha estat l'únic centre espanyol reconegut per la fundació britànica CEREBRA per la seva excel·lència en el diagnòstic precoç del dany cerebral. Gràcies a aquesta acreditació, l'equip multidisciplinar del Departament de Medicina Materno-Fetal del centre català, liderat pel Dr. Eduard Gratacós, podrà impulsar la seva recerca durant sis anys en la detecció precoç del dany neurològic. L'objectiu fonamental és trobar indicadors que ajudin a la prevenció i detecció d'aquestes malalties, un problema que afecta al 10% de la població i que en un 80% dels casos tenen el seu origen durant la vida fetal. Dels quatre centres triats, el barceloní és l'únic fora de les fronteres britàniques que ha aconseguit aquesta important dotació.

Es denomina SOX1 i la seva troballa prediu l'existència d'una neoplàsia en pacients amb aquesta síndrome. Una dada important, doncs la síndrome en gairebé un 50% dels casos s'associa a un càncer -majoritàriament de pulmó de cèl•lula petita- i, en general, la clínica neurològica precedeix al diagnòstic del càncer. Aquest estudi, liderat pel Dr. Francesc Grau, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital Clínic de Barcelona/IDIBAPS, confirma per primera vegada la presència d'un marcador tumoral que permetrà seguir més estretament a aquells pacients amb Lambert-Eaton sense evidència d'un càncer de pulmó en l'avaluació inicial.

L’American Society of Clinical Oncology (ASCO) ha publicat per tercer any un document on destaca els principals avenços científics en la lluita contra el càncer. Es tracta del Clinical Cancer Advances 2007, que es va publicar al gener juntament amb la revista Journal of Clinical Oncology. El document resumeix les 24 aportacions més importants de l’any, i els seus editors en subratllen 6 que consideren les més significatives. Entre elles hi ocupa un lloc destacat l’assaig clínic amb Sorafenib liderat i coordinat des de l’Hospital Clínic-IDIBAPS. Els resultats obtinguts en aquest estudi demostren que, en pacients amb un càncer de fetge avançat, el fàrmac allarga la supervivència global en un 44% en comparació amb un grup control. La mitja global de supervivència en pacients tractats amb Sorafenib va ser de 10,7 mesos, mentre que en els pacients que van rebre un placebo va ser de 7,9 mesos.