Noves dades ajuden a explicar la relació existent entre colesterol i Alzheimer. Fins ara, se sabia que el colesterol estava involucrat en la síntesi del pèptid beta-amiloide tòxic, però es desconeixia si tenia un paper patogènic o no. Segons una revisió publicada al Journal of Bioenergetics and Biomembranes, un increment del colesterol mitocondrial al cervell fomenta la citotoxicitat induïda pels pèptids beta-amiloides, en disminuir els nivells de glutation mitocondrial. Nombrosos estudis apunten la mitocòndria com la font principal d’estrès oxidatiu en estadis inicials de la malaltia. Per aquesta raó la disminució dels nivells de glutation mitocondrial, principal defensa antioxidant mitocondrial, podria tenir un paper clau en la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer. Els autors de la revisió són el Dr. José C. Fernández-Checa, cap de l’equip de Regulació Mitocondrial de la Mort Cel.lular i Esteatohepatitis de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), amb la Dra. Anna Colell i la Dra. Anna Fernández, totes dues del mateix equip d’investigació i del Departament de Mort i Proliferació Cel.lular de l’IIBB-CSIC-IDIBAPS.
Un medicament experimental contra el lupus ha aconseguit bons resultats en un assaig clínic en fase avançada. El fàrmac, anomenat Benlysta (belimumab), va millorar els símptomes de la malaltia en més del 43% dels pacients, la qual cosa obre el camí per a l’aprovació del que seria el primer nou tractament per a la malaltia en els últims 50 anys. El Dr. Ricard Cervera, cap del Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic i de l’equip IDIBAPS Malalties autoimmunes sistèmiques, ha estat un dels impulsors d’aquest estudi i forma part del Comitè científic que l’ha dissenyat.
Un estudi publicat a Journal of Infectious Diseases demostra per primera vegada que l‘RTS,S, el candidat a vacuna contra la malària més avançat del món, manté la seva protecció durant un període de seguiment de 45 mesos. L’estudi, realitzat en 2.022 nens de Moçambic d’entre 1 i 4 anys, demostra que la vacuna RTS,S/AS02 és segura i capaç de reduir els episodis clínics de malària en un 30% i els casos de malària severa en un 38% durant almenys 45 mesos després de la seva administració.
L’alcalde de Barcelona i president del Consorci de la Zona Franca (CZFB), Jordi Hereu, ha presentat avui la plataforma empresarial Barcelona Zona Innovació BZ. Aquest projecte estratègic de llarg abast aglutina, sota la direcció del Consorci, un potent conjunt d’entitats i empreses per situar en el Polígon de la Zona Franca produccions tecnològicament innovadores que posicionin Barcelona a l’avantguarda internacional de les indústries amb potencial de futur. El delegat de l’Estat al Consorci, Manuel Royes, i representants de les diverses entitats que participen en el projecte han detallat les línies mestres d’aquesta iniciativa empresarial.
El cànnabis i els seus derivats afecten la memòria mitjançant l’alteració de la sincronia entre les neurones de l’hipocamp. Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat en ratolins pels científics David Robbe, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), i György Buzsáki, del Center for Molecular and Behavioral Neuroscience, de la State University of New Jersey. La investigació, publicada la setmana passada a The Journal of Neuroscience, presenta noves claus per entendre el funcionament de l’hipocamp, una part del cervell que permet la nostra capacitat de memoritzar fets recents (per exemple, “diumenge vaig anar a la platja i el mar estava en calma”). La memòria és un tema central en les investigacions realitzades en el marc de l’equip IDIBAPS Neurociència de Sistemes.
El Sr. Josep Huguet, Conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUiE) de la Generalitat de Catalunya, ha format part de l’àmplia comitiva oficial que aquest matí ha visitat les obres del Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz (CIBEK). Aquest nou edifici, que entrarà en funcionament abans de l’estiu de 2010, és una oportunitat per augmentar el potencial de recerca de l’IDIBAPS i l’Hospital Clínic de Barcelona. Neix amb una vocació integradora i s’incorporarà al conjunt d’estructures que formen part del projecte CERCA de la Generalitat de Catalunya, dirigit pel Sr. Ramon Moreno que també ha participat en la visita.
L’ús de medicaments vasoconstrictors, com la terlipresina, constitueix una opció terapèutica en el tractament de pacients amb síndrome hepatorrenal, segons un article de revisió recentment publicat a The New England Journal of Medicine (NEJM). Aquestes teràpies han demostrat eficàcia en el tractament i prevenció de la síndrome hepatorrenal. El primer autor de la revisió és el Dr. Pere Ginès, Cap del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd). A l’article també ha col.laborat el Dr. Robert W. Schrier, del Department of Medicine de la University of Colorido de Denver (USA).
Un treball IDIBAPS publicat a la revista European Journal of Immunology, revela la importància del receptor limfocitari CD5 en la generació de cèl•lules T reguladores naturals (Treg-n). Aquestes cèl•lules són una subpoblació limfocitària implicada en el control de les respostes autoimmunitàries. Es tracta d’un treball col•laboratiu internacional, liderat per la Dra. Glòria Soldevila, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), que actualment realitza una estada sabàtica d’un any a l’IDIBAPS - Hospital Clínic de Barcelona. Han participat en l’estudi l’equip IDIBAPS Immunoreceptors del Sistema Innat i Adaptatiu, liderat pel Dr. Francisco Lozano, així com altres equips del Centre Hospitalier Universitaire Necker (París, França) i la University of Alabama at Birmingham (USA).
La primera societat mundial de Càncer Hepàtic ha celebrat la seva tercera Conferència anual, entre el 4 i 6 de setembre a Milà (Itàlia). La trobada va comptar amb més de 700 participants de 45 països, que confirmen l’estatus de l’ILCA com a referència internacional de promoció en la investigació i atenció del càncer de fetge.
El projecte europeu ENERCA (European Network for Rare and Congenital Anaemias) ha iniciat una nova fase que significa la seva consolidació com a xarxa europea de referència per a l’estudi de les anèmies poc comunes o minoritàries en la nostra població. Aquestes anèmies, també anomenades “rares”, poden ser tant congènites (hereditàries) com adquirides (no hereditàries). En aquesta xarxa d’experts hi col·laboren diversos centres de referència i especialistes europeus amb l’objectiu de difondre els coneixements sobre aquestes malalties poc freqüents i, amb això, contribuir a una millor atenció sanitària d’aquest col·lectiu de pacients i, en definitiva, a la millora de la salut pública.
